divendres, 7 de novembre del 2008

Cor

Regala’m un globus de fira
en forma de cor,
-arranca’l d’allà on vulguis,
encara que sigui d’un poema
sense nom-
que jo li tallaré el fil que el trava
perquè pugui aixecar el vol en l’aire
-com un ocell lliure de gàbies-
i enfonsar d’un salt el cos en l’aigua,
cap a les profunditats més necessàries
i llunyanes
de l’amor per descobrir.

Regala’m un globus de fira
en forma de cor.

3 comentaris:

Abirat ha dit...

Quan en vegi un, te'l compro, el globus. un petó

Jordi ha dit...

A mi sempre m'han agradat més els globus en forma de personatges de Disney -Pluto the best-. Trobo que els del cor són massa superficials. No et nego, però, que amb aquest poema potser els hi agafaré una mica més d'estimació.

Salut!

Lluís ha dit...

Hola. No acostumo a comentar els vostres poemes, perquè sóc un negat per això de la poesia i segur que només em sortirien barbaritats. Com que forma part de les activitats del curs, però, ho faré.

Mira, jo t'explico què hi veig: hi veig una dona que demana a una altra persona que li declari el seu amor, encara que sigui de forma maldestre, que ella ja hi posará de la seva part perquè siguin paraules boniques, ja que també l'estima.

Bé, dic que ho veig perquè em forço a treure'n alguna cosa, eh? que en realitat, segur segur, jo només hi veig un globus en forma de cor, un ocell que no està engaviat i un seguit de frases que no estan justificades a la dreta.

(Això últim no t'ho prenguis pas com una burla del teu text, eh? Me n'enfotia de mi i de la meva cpacitat de lectura).

Fins aviat.