dissabte, 15 de novembre de 2008

Per tu i amb tu

Si són per tu i amb tu, aquests meus versos
serien sols un pou de porcellana,
un roig perdut durant una tempesta,
un verd fruint l’esguard de qui no es troba.
La negra nit de traves pinzellades
seria tall de pedra d’un anhel,
el foc innat, riera esbiaixada,
l’instant trampós el pes del mot incert.
Si són per tu i amb tu, aquests meus versos
tindrien tics per sobre el setè cel.
Escolta’m bé, pessic de pentagrama,
si et vols quedar enllà del fred d’hivern,
si vols la sort en cas que ens acompanyi
per tu i amb tu seran aquests meus versos.

Cap comentari: