dimecres, 12 de novembre del 2008

La tos de l'avi

–Avi, hauria de beure aigua –repetia en Joan Miquel al seu sogre a cada ocasió que se li presentava, aprofitant la més mínima badada del vell durant els àpats per omplir-li el got fins a dalt.

–Sí, home, sí –li contestava l’avi, que feia com si sentís ploure l’aigua que el gendre li deia que s’havia de beure.

1 comentari:

Jordi ha dit...

Bon dia Bruna,

és d'hora encara, i un matí cansat. Suposo que per això no puc veure el joc de paraules que fas amb el v/beure.

Deixant de banda això, crec que planteges la tercera edat d'una manera molt clara i precisa. Potser m'hi falta la vessant encantadora dels avis i àvies però.


Salut