dimecres, 3 de desembre del 2008

Coincidir amb mi

Diré com si volgués començar una història entre tantes que vaig coincidir amb mi un vint-i-cinc de febrer de fa vint-i-dos anys. Quan em vaig conèixer de veritat, però, no va ser fins després, just quan vaig saber que podia utilitzar la poesia per expressar-me. Reconec que sóc bastant rara, però tinc iniciativa i acostumo a ser valenta i tossuda. No em rendeixo fàcilment i tendeixo a acabar el que començo. De vegades m’equivoco i sóc una mica maniàtica. M’enfado quan em sembla que a un relat que ja he entregat li sobra una coma o li falta una paraula. També m’enfado quan veig uns ulls falsos que em miren. Sóc impulsiva, responsable, respectuosa i desordenada. Em costa molt entendre els mapes i m’és impossible tirar una línia recta en un paper. He estimat i m’he sentit estimada. He decebut i m’han decebut. He conegut gent maca. Ploro quan estic trista. Recordo la meva iaia com algú important i únic per mi. Considero que la vitalitat del meu avi és admirable. M’agraden els macarrons, la llar de foc, connectar-me a Relats en Català i ara als blocs, anar al teatre, mirar pel·lícules, passejar-me per Vic amb bufanda i jaqueta els hiverns plens de boira i banyar-me a la platja els estius. L’agost passat vaig fer un viatge inoblidable a Canadà i Estats Units. No tinc germans ni germanes. M’agrada llegir, i m’agraden les ciutats i els pobles. També m’agraden els animals i tinc una gossa que es diu Nina. Sóc tímida i seriosa. Un dia em van escriure que el meu nom està fet de poesia. M’atrauen els nois misteriosos, peculiars. Em fixo en les mans de la gent. Somio desperta i de vegades estic als núvols estones llargues. Puc estar contenta i trista quaranta vegades en un segon. Ho visc tot intensament. M’agrada la poesia i la prosa, però estimo més la poesia perquè em fa vibrar d’una manera especial. De petita m’apuntava les matrícules dels cotxes que veia des del balcó de casa els avis a una llibreta. D’aquí a un temps tot el que he escrit més amunt potser em farà gràcia.