Versant UNA SORTIDA DIGNA. Jocs literaris. Una proposta de Jesús M. Tibau

Poema per participar als Jocs Literaris que organitza Jesús M. Tibau des del seu bloc, tens un racó dalt del món.

SORTIDA

Com si es tractés d’una sortida digna,

juguem a dibuixar que tot canvia

si ens movem carregant pedres d’anhels

des del silenci fosc d’uns ulls absents

fins al parlar translúcid d’un bes nou.

Tanquem antigues capses de records,

sentint el trepitjar d’un ahir fràgil

que torna desmuntats puzles senzills,

i fem volar els somnis sota nostre

per fer fluir la nit en un somriure,

pensant només en un present continu.

Són passos decidits damunt les ganes

d’acolorir, proper, un tacte tendre

que pell a pell ens busca dins la cambra

i ressegueix el clímax de trobar-nos.

Sense deixar petjades per tornar,

sortim enllà del temps per una estona.

Bruna Generoso

Sant Hipòlit de Voltregà (Osona)

No et sabré dir

No et sabré dir si ho veig net o fangós,
si tot s’ho emporta el vent o bé ho escombra
una bufada, el trepitjar d’uns peus
bellugadissos, un nen petit que canta,
o un avi il·lusionat amb una tarda.

Coincidir amb mi

Diré com si volgués començar una història entre tantes que vaig coincidir amb mi un vint-i-cinc de febrer de fa vint-i-dos anys. Quan em vaig conèixer de veritat, però, no va ser fins després, just quan vaig saber que podia utilitzar la poesia per expressar-me. Reconec que sóc bastant rara, però tinc iniciativa i acostumo a ser valenta i tossuda. No em rendeixo fàcilment i tendeixo a acabar el que començo. De vegades m’equivoco i sóc una mica maniàtica. M’enfado quan em sembla que a un relat que ja he entregat li sobra una coma o li falta una paraula. També m’enfado quan veig uns ulls falsos que em miren. Sóc impulsiva, responsable, respectuosa i desordenada. Em costa molt entendre els mapes i m’és impossible tirar una línia recta en un paper. He estimat i m’he sentit estimada. He decebut i m’han decebut. He conegut gent maca. Ploro quan estic trista. Recordo la meva iaia com algú important i únic per mi. Considero que la vitalitat del meu avi és admirable. M’agraden els macarrons, la llar de foc, connectar-me a Relats en Català i ara als blocs, anar al teatre, mirar pel·lícules, passejar-me per Vic amb bufanda i jaqueta els hiverns plens de boira i banyar-me a la platja els estius. L’agost passat vaig fer un viatge inoblidable a Canadà i Estats Units. No tinc germans ni germanes. M’agrada llegir, i m’agraden les ciutats i els pobles. També m’agraden els animals i tinc una gossa que es diu Nina. Sóc tímida i seriosa. Un dia em van escriure que el meu nom està fet de poesia. M’atrauen els nois misteriosos, peculiars. Em fixo en les mans de la gent. Somio desperta i de vegades estic als núvols estones llargues. Puc estar contenta i trista quaranta vegades en un segon. Ho visc tot intensament. M’agrada la poesia i la prosa, però estimo més la poesia perquè em fa vibrar d’una manera especial. De petita m’apuntava les matrícules dels cotxes que veia des del balcó de casa els avis a una llibreta. D’aquí a un temps tot el que he escrit més amunt potser em farà gràcia.

Per tu i amb tu

Si són per tu i amb tu, aquests meus versos
serien sols un pou de porcellana,
un roig perdut durant una tempesta,
un verd fruint l’esguard de qui no es troba.
La negra nit de traves pinzellades
seria tall de pedra d’un anhel,
el foc innat, riera esbiaixada,
l’instant trampós el pes del mot incert.
Si són per tu i amb tu, aquests meus versos
tindrien tics per sobre el setè cel.
Escolta’m bé, pessic de pentagrama,
si et vols quedar enllà del fred d’hivern,
si vols la sort en cas que ens acompanyi
per tu i amb tu seran aquests meus versos.

Conversa entre dues cigonyes

–Què hi veus al lluny del niu que ens embolcalla,
furgant la llum d’albada incandescent?
–Doncs pots comptar: un home amb una pala,
un noi begut dormint davant de casa,
un vell quiosc, un avi sense gana,
un gos que rep una mala passada,
un riu glaçat, un tren sense parada,
un bes d’una parella enjogassada...
–N’estàs segura? Si jo només hi veig
un foll fullatge de pedres pertorbades,
l’instant perdut, la tarda ja oblidada,
fal·làcies dels sentits massa porucs,
el pes del mot que vessa aigua clara,
l’amor perfecte de qui no l’ha viscut...
–No saps que això són somnis impossibles
que et fas al so d’històries inventades?
–Amiga, no em comprens, però jo et diré
que si els meus ulls són perles pertorbades
no hi puc fer res, que allà on no hi ha ningú
hi veig mil arbres, metàfores pictòriques,
sanefes dels sentits entrebancades,
el color groc, el verd, el blau, el gris,
i tots a la vegada, pintant paisatges...
–Com pots dir això si tu no estàs pas cec?
–Jo sóc així. A més, si ho pogués fer,
què més voldria jo que ser com tu!

Relat participant 82è Joc Literari de Jesús M. Tibau
(vols saber-ne més? CLICA AQUÍ )

La tos de l'avi

–Avi, hauria de beure aigua –repetia en Joan Miquel al seu sogre a cada ocasió que se li presentava, aprofitant la més mínima badada del vell durant els àpats per omplir-li el got fins a dalt.

–Sí, home, sí –li contestava l’avi, que feia com si sentís ploure l’aigua que el gendre li deia que s’havia de beure.

A la biblioteca

Avui he anat a la biblioteca i hi he vist la Pilar. Sempre m’agrada trobar-me-la. La vaig conèixer quan d’adolescent vaig decidir fer el treball de recerca sobre els escriptors osonencs. M’hi vaig posar en contacte, em va convidar a passar la tarda a casa seva, a Tavèrnoles, i vaig tenir l’oportunitat de compartir una estona molt agradable amb ella i el seu company, l’Armand, que es van voler llegir tots els meus relats de llavors, i em van animar a no oblidar-me mai del desig d’escriure. Avui he anat a la biblioteca i hi he vist la Pilar, que m’ha dit que dijous presenta el seu nou llibre de poesia: Els rossinyols insomnes, a les 20h., a Vic. I jo he pensat: “justament dijous que tinc màster, ja podria ser divendres”. I és veritat, eh. Però no li he pogut dir que no. Jo li he explicat que estic fent un màster en creació literària i ella m’ha dit que la presentació del llibre m’agradaria, que anirà a càrrec de Maria-Mercè Miró, Doctora en Filologia Catalana, i de l’autor del pròleg Jordi Font, i que li faria molta il·lusió que hi anés. I anar-hi també em fa molta il·lusió a mi. Si no us hi convido és perquè hi ha classe. I si falto jo, ja en sabreu el motiu...