–Avi, hauria de beure aigua –repetia en Joan Miquel al seu sogre a cada ocasió que se li presentava, aprofitant la més mínima badada del vell durant els àpats per omplir-li el got fins a dalt.
–Sí, home, sí –li contestava l’avi, que feia com si sentís ploure l’aigua que el gendre li deia que s’havia de beure.
–Sí, home, sí –li contestava l’avi, que feia com si sentís ploure l’aigua que el gendre li deia que s’havia de beure.
1 comentari:
Bon dia Bruna,
és d'hora encara, i un matí cansat. Suposo que per això no puc veure el joc de paraules que fas amb el v/beure.
Deixant de banda això, crec que planteges la tercera edat d'una manera molt clara i precisa. Potser m'hi falta la vessant encantadora dels avis i àvies però.
Salut
Publica un comentari a l'entrada