dissabte, 15 de novembre del 2008

Per tu i amb tu

Si són per tu i amb tu, aquests meus versos
serien sols un pou de porcellana,
un roig perdut durant una tempesta,
un verd fruint l’esguard de qui no es troba.
La negra nit de traves pinzellades
seria tall de pedra d’un anhel,
el foc innat, riera esbiaixada,
l’instant trampós el pes del mot incert.
Si són per tu i amb tu, aquests meus versos
tindrien tics per sobre el setè cel.
Escolta’m bé, pessic de pentagrama,
si et vols quedar enllà del fred d’hivern,
si vols la sort en cas que ens acompanyi
per tu i amb tu seran aquests meus versos.

divendres, 14 de novembre del 2008

Conversa entre dues cigonyes



–Què hi veus al lluny del niu que ens embolcalla,
furgant la llum d’albada incandescent?
–Doncs pots comptar: un home amb una pala,
un noi begut dormint davant de casa,
un vell quiosc, un avi sense gana,
un gos que rep una mala passada,
un riu glaçat, un tren sense parada,
un bes d’una parella enjogassada...
–N’estàs segura? Si jo només hi veig
un foll fullatge de pedres pertorbades,
l’instant perdut, la tarda ja oblidada,
fal·làcies dels sentits massa porucs,
el pes del mot que vessa aigua clara,
l’amor perfecte de qui no l’ha viscut...
–No saps que això són somnis impossibles
que et fas al so d’històries inventades?
–Amiga, no em comprens, però jo et diré
que si els meus ulls són perles pertorbades
no hi puc fer res, que allà on no hi ha ningú
hi veig mil arbres, metàfores pictòriques,
sanefes dels sentits entrebancades,
el color groc, el verd, el blau, el gris,
i tots a la vegada, pintant paisatges...
–Com pots dir això si tu no estàs pas cec?
–Jo sóc així. A més, si ho pogués fer,
què més voldria jo que ser com tu!

Relat participant 82è Joc Literari de Jesús M. Tibau
(vols saber-ne més? CLICA AQUÍ )


dimecres, 12 de novembre del 2008

La tos de l'avi

–Avi, hauria de beure aigua –repetia en Joan Miquel al seu sogre a cada ocasió que se li presentava, aprofitant la més mínima badada del vell durant els àpats per omplir-li el got fins a dalt.

–Sí, home, sí –li contestava l’avi, que feia com si sentís ploure l’aigua que el gendre li deia que s’havia de beure.

dimarts, 11 de novembre del 2008

A la biblioteca

Avui he anat a la biblioteca i hi he vist la Pilar. Sempre m’agrada trobar-me-la. La vaig conèixer quan d’adolescent vaig decidir fer el treball de recerca sobre els escriptors osonencs. M’hi vaig posar en contacte, em va convidar a passar la tarda a casa seva, a Tavèrnoles, i vaig tenir l’oportunitat de compartir una estona molt agradable amb ella i el seu company, l’Armand, que es van voler llegir tots els meus relats de llavors, i em van animar a no oblidar-me mai del desig d’escriure. Avui he anat a la biblioteca i hi he vist la Pilar, que m’ha dit que dijous presenta el seu nou llibre de poesia: Els rossinyols insomnes, a les 20h., a Vic. I jo he pensat: “justament dijous que tinc màster, ja podria ser divendres”. I és veritat, eh. Però no li he pogut dir que no. Jo li he explicat que estic fent un màster en creació literària i ella m’ha dit que la presentació del llibre m’agradaria, que anirà a càrrec de Maria-Mercè Miró, Doctora en Filologia Catalana, i de l’autor del pròleg Jordi Font, i que li faria molta il·lusió que hi anés. I anar-hi també em fa molta il·lusió a mi. Si no us hi convido és perquè hi ha classe. I si falto jo, ja en sabreu el motiu...

dilluns, 10 de novembre del 2008

En 20 paraules...

Un "nanorelat"

L'ANÒNIM DEL TREN (sobre l'anonimat)

Al tren, el veia cada dia: pujava a Mollet, llegia best-sellers. Si coincidien després, no sabia de què li sonava.

diumenge, 9 de novembre del 2008

A ritme d'alegria

Puntual, a les sis eres a casa. Feia potser dos mesos que teníem les entrades: semblava com si el vuit de novembre fos un dia incert al calendari, com si no hagués d’arribar mai. Portaves una brusa blanca que et ressaltava la pell morena, t’afavoria. Tens els mateixos ulls que abans, però ara tot és diferent. Tots dos sabem que ens tenim, que ens coneixem bé i que ens podem entendre... Quina gràcia que em va fer veure’t tan carregat de llibres. Tu vas dir que me’ls deixaves, jo vaig dir que no te’ls tornaria, i tu vas dir que si home. Vam estar bé, tranquils, com tantes vegades. A casa hi érem nosaltres i l’avi que es va entestar que sopéssim abans de marxar, i ens va fer torrades a la llar de foc. Vam haver de vigilar que no calés foc, perquè s’ha fet vell i no vol deixar de fer el que feia abans. Sempre diu: “com si fos la primera vegada”, i ningú no el treu d’aquí. A taula, va ser divertida la conversa que vau tenir, mescla del teu accent garrotxí tancat i de la terrible sordesa de l’avi. Em va agradar tornar-te a veure. Tu de vegades encara dius que m’estimes, però jo sé que no seria bo tornar enrere: ens vam fer massa mal. Si som amics tot va millor: els records ben guardats al calaix. I ahir vas arribar puntual, però el temps passa molt ràpid. I ahir vam anar a un concert que no podien anular per la pluja. I va ser especial. I els Antònia Font ho van arrodonir, a ritme d’alegria.

divendres, 7 de novembre del 2008

Cor

Regala’m un globus de fira
en forma de cor,
-arranca’l d’allà on vulguis,
encara que sigui d’un poema
sense nom-
que jo li tallaré el fil que el trava
perquè pugui aixecar el vol en l’aire
-com un ocell lliure de gàbies-
i enfonsar d’un salt el cos en l’aigua,
cap a les profunditats més necessàries
i llunyanes
de l’amor per descobrir.

Regala’m un globus de fira
en forma de cor.