L'indret dels somnis

Tota sola i sense estrelles
esdevingueres rostre d'una imatge,
color d'una pintura i vida d'una nit.

Adormida en els teus versos ja volaves,
enllà i més enllà: metàfores pictòriques
sota els teus dits.
A les mans, t'hi jeia l'esperança.

Adormida en els teus versos ja ho palpaves,
a prop i més a prop: versets imaginaris
sota els teus ulls.
A les mans, t'hi jeia l'esperança (i ja ho tenies).

Tota sola i sense estrelles, i una veu xiuxiuejava:
"L'indret dels somnis, benvinguda.
No tothom hi té cabuda: només poetes i pintors.
Només rostres d'una imatge, colors d'una pintura
i vides d'una nit. Només tu, petita i indefensa,
només tu,
tota sola i sense estrelles."