Poema per participar als Jocs Literaris que organitza Jesús M. Tibau des del seu bloc, tens un racó dalt del món.
SORTIDA
Com si es tractés d’una sortida digna,
juguem a dibuixar que tot canvia
si ens movem carregant pedres d’anhels
des del silenci fosc d’uns ulls absents
fins al parlar translúcid d’un bes nou.
Tanquem antigues capses de records,
sentint el trepitjar d’un ahir fràgil
que torna desmuntats puzles senzills,
i fem volar els somnis sota nostre
per fer fluir la nit en un somriure,
pensant només en un present continu.
Són passos decidits damunt les ganes
d’acolorir, proper, un tacte tendre
que pell a pell ens busca dins la cambra
i ressegueix el clímax de trobar-nos.
Sense deixar petjades per tornar,
Bruna Generoso
Sant Hipòlit de Voltregà (Osona)
3 comentaris:
moltes gràcies per afegir-te a aquesta iniciativa col.lectiva que aviat veurà el fruit en forma de llibre. Ja tenim la portada i tot.
Gràcies a tu per aquesta proposta tan engrescadora
ei!! ja he llegit el teu relat. perdó pel retard, però entre exàmens i tot no hi he pensat.
crec que en el teu relat hi ha dos coses destacables: imaginació i el to amable dels pensaments de la prota. i les dues coses col·locades en un món aparentment realista.
m'ha agradat molt com queda reflectida l'experiència i els pensaments de la prota. molt realistes. i també imaginatius, com ella, que no para de somiar truites. a més a més, també em mola el to desenfadat, gairebé còmic, del personatge principal.
ah, i el detall dels noms dels personatges, molt bo, jeje.
Publica un comentari a l'entrada