Puntual, a les sis eres a casa. Feia potser dos mesos que teníem les entrades: semblava com si el vuit de novembre fos un dia incert al calendari, com si no hagués d’arribar mai. Portaves una brusa blanca que et ressaltava la pell morena, t’afavoria. Tens els mateixos ulls que abans, però ara tot és diferent. Tots dos sabem que ens tenim, que ens coneixem bé i que ens podem entendre... Quina gràcia que em va fer veure’t tan carregat de llibres. Tu vas dir que me’ls deixaves, jo vaig dir que no te’ls tornaria, i tu vas dir que si home. Vam estar bé, tranquils, com tantes vegades. A casa hi érem nosaltres i l’avi que es va entestar que sopéssim abans de marxar, i ens va fer torrades a la llar de foc. Vam haver de vigilar que no calés foc, perquè s’ha fet vell i no vol deixar de fer el que feia abans. Sempre diu: “com si fos la primera vegada”, i ningú no el treu d’aquí. A taula, va ser divertida la conversa que vau tenir, mescla del teu accent garrotxí tancat i de la terrible sordesa de l’avi. Em va agradar tornar-te a veure. Tu de vegades encara dius que m’estimes, però jo sé que no seria bo tornar enrere: ens vam fer massa mal. Si som amics tot va millor: els records ben guardats al calaix. I ahir vas arribar puntual, però el temps passa molt ràpid. I ahir vam anar a un concert que no podien anular per la pluja. I va ser especial. I els Antònia Font ho van arrodonir, a ritme d’alegria.
Vernors Ginger Soda
Fa 1 any
2 comentaris:
Doncs sí, Antònia són genials! N´Oliver ha tret un llibre. Dos cops els he vist en directe: Barcelona i Menorca.A Rússia és un discàs, però Batiuskas també no es queda curt. De totes maneres, el primer que he dit és molt rodó, i les cançons, amb una vitalitat que fa gust.
Arguimbau! i aquest cop he escrit la meva entrada sense plagiar, de veres!! ;D
Molt bonic, Bruna. M'anava a posar sentimental, i a deixar-te anar una parrafada, però prefereixo guardar-me-la a la butxaca. Només dir que és bonic saber restar amics, malgrat tot, o per tot, o amb tot.
Publica un comentari a l'entrada