Un "nanorelat"
L'ANÒNIM DEL TREN (sobre l'anonimat)
Al tren, el veia cada dia: pujava a Mollet, llegia best-sellers. Si coincidien després, no sabia de què li sonava.
Vernors Ginger Soda
Fa 1 any
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hehehe, això em passa a mi, quan veig persones "fora de lloc", són tensos aquells moments de "i a tu, sé que et conec, eh? però no en tinc ni idea de què!"
petonets
Publica un comentari a l'entrada