dilluns, 10 de novembre del 2008

En 20 paraules...

Un "nanorelat"

L'ANÒNIM DEL TREN (sobre l'anonimat)

Al tren, el veia cada dia: pujava a Mollet, llegia best-sellers. Si coincidien després, no sabia de què li sonava.

1 comentari:

Abirat ha dit...

Hehehe, això em passa a mi, quan veig persones "fora de lloc", són tensos aquells moments de "i a tu, sé que et conec, eh? però no en tinc ni idea de què!"

petonets